PODEU ADQUIRIR EL LLIBRE ON-LINE
TAMBÉ PODEU DEMANAR-LO AMB UNA DEDICATÒRIA DE L'AUTOR (escriviu-nos abans edicions@creat.cat o whatsapp a 638120530)
La novel·la la protagonitza en Joan Guasch, un personatge que no perd mai l’oportunitat de perdre oportunitats. En Guasch, tocat pel llamp creatiu i inspirat per una companya de feina —de qui pretén preservar l’anonimat— ha escrit una novel·la i ens explica les seves tribulacions quan intenta publicar-la i la solució de compromís que hi troba. A més a més, ens fa avinent com ha arribat en el punt en què es troba i la lluita titànica que, potser a deshora, entén que ha de lliurar per refer el seu món emotiu més proper: els seus dos fills i la seva exdona. Un antiheroi, amb les seves febleses —ple de febleses— però que li sabrem perdonar i que esdevindran entranyables a mesura que el coneixerem.
Rafel Mollar va néixer a Betxí (Plana Baixa) el gener de 1958. El 1988 van arribar ell i l’Ale, la seva esposa, a Arenys de Mar i aquí van arrelar. És químic per la Universitat de València i es dedicà a l’ensenyament de Física i Química fins que les forces i la deriva de l’ensenyament secundari —sempre en descens i sense aturador— li van fer dir prou. Malgrat això, mai no s’ha desvinculat del món de la Ciència i ara el podeu escoltar fent alguna conferència divulgativa de la Història de la Ciència arreu.
Paral·lelament a la seva vocació professional també és un apassionat a la pràctica de l’esport i, de tant en tant, escriu i publica algun llibre de narrativa o que combina ficció amb crònica a vessar de tints autobiogràfics. En narrativa li trobareu dues novel·les: Beta Pi, en paral·lel (Edicions Tres i Quatre, 2015) i Anacolut, mirar enrere veure-hi de nou (Llibres del Setciències, 2018).
En l’aspecte esportiu va completar 50 maratons arreu del món i amb aital fita va escriure 50 maratons! i ara... què em contes? (Llibres del Setciències, 2020). Un llibre que aplega la crònica de les curses amb relats tipus conte passats de rosca i esbojarrats i, a més, molta vivència personal que s’escapa, gairebé sense voler, quan deixes l’ego a lloure amb aquest girar el cap i fer una ullada enrere.